Cant a l'Aitana: País Valencià
II
Aitana, Aitana, tan airosa i brava, tan arremangada,
oh tu capitana de clares milícies, imatge de proa
sempre enlluernada, pedra i pedra, pedra,
pedra capitana, un temps de roselles per l'aire arribava, un temps
de grans barques, de rems i de veles, oh gran capitana.
Cantava la fusta i cantava l'aigua. Fora la drassana canta el
mestre d'aixa, amb la fusta nova d'un futur que
avança. Un dit de saliva al bell mig de l'alba,
un dit de saliva i força contrària un cor de metralla.
Cantava el grumet a la matinada. Mare com
cantava. Oh Aitana, Aitana, tu la capitana.
Entrava la brisa per una finestra de ferros i alfàbrega,
oberta a la mar li arribava a Pera. Cantava, cantava
metall i suors del dia que avança pel camp de batalla.
Terra novençana per tu jo entraré navegant la barca.
Oh porta de l'alba! Tota la fusella del soldat caldria
per aconseguir la fonda besada igual que jo et bese,
com et destriava amb els dits de l'aigua el cos oh estimada.
Oh far de la pàtria, oh llums que m'estime a la matinada!
M'emporte a la barca i a la meua nit el pes del teu cos,
que és d'or i de plata. Creix una ribera tota d'or i flama,
de fulls i campana. Amada, amada! Aitana, Aitana!