Col·legiata
Teologal la pedra edificada,
els capitells que fan créixer la dita,
la soledat de la casta placeta,
apostolat, apostolat arnat.
Solquen vaixells i lliris i hi ha mans,
hi ha mans i dits perduts dins aquesta aigua.
Jo toque temps tocant aquestes pedres.
Jo toque el temps, les síl·labes profundes.
Cor ancorat a un passat venturós,
petrificat i permanent record.
Aquells galants, aquelles dames doctes.
Tot un passat i per la brisa peixos,
peixos, clavells i flors de taronger.
Oh bosc d'amor, bellesa delicada.