Cultura
T'AGRADAVEN els ponts, els vells ponts sobre el riu,
els ponts vells i solemnes, t'agradava assistir
des d'ells a l'espectacle gratuït del crepuscle,
l'Eneida traduïda en versos de deu síl·labes,
uns versos cereals, pel canonge Riber,
afamats de domassos, de tàctils vermellors;
t'agradava tocar les asproses baranes.
La recatada gràcia dels Jardins dels Serrans,
quan el vespre era com un llençol eixugant-se
—de nit, hi havia allí la clandestinitat,
els homosexuals més pobres de València,
les prostitutes sense carnet, les "amateurs".
Pel dia, infants i vells, les dones que raonen,
l'obrer desembolica un paper de diari
i es menja feroçment, ple de dents, el dinar.
Prop, els tramvies grocs de Burjassot, la Pobla
de Farnals, els polsosos autobusos que anaven
a Sagunt i Sogorb. Tu miraves el riu,
les baranes, els ponts; i entre uns arbres, terrós,
l'Hospital Militar, els Jardins del Real.
El paretó del Temple t'impressionava sempre
(recordes el balcó de la casa on visqué
i va morir Llorente, enyorós de Museros,
d'aquell hort on es cullen les flors dels Jocs Florals.
Recordes els darrers anys que visqué Llorente,
aquelles nits, el colze damunt de la tauleta.
Sanchis Sivera ho va contar puntualment).