[Del rei Jaume]
Molt recorde aquell jorn que vaig entrar a tu
riu amunt, amb els meus estendards i les meues
hosts que et depararien dies de glòria
i omplenarien de festa els cors i el balcons.
Molt recorde el moment que vaig descavalcar
a la rambla i em vaig agenollar i havent-te mirat
i havent mirar el cel, em vaig vinclar a la
terra i la vaig besar, humilment i en silenci.
Fou una besada casta, però també fou una besada
furiosa i les meues mans varen escarbotat la
terra i la varen pujar als meus llavis.
Molt m'has donat, molta glòria, molts motius
de planys i d'esperança, però jo recorde sempre
aquell moment que riu amunt vaig entrar a
la ciutat i vaig besar, a la rambla del riu, la seua terra.
[...]
He besat la teua terra,
i sentia tota la teua terra,
les terres aspres i dolces de Castelló,
les terres fines d'Alacant.
En una grapat t'he sentit tota,
i t'has anat escolant de la meua mà
i has retornat a ser terra, al
teu lloc, la humilitat del teu destí.
València.
M'has donat dies de glòria i d'esperança,
M'has deparat la darrera oportunitat
de contemplar-te, lentament, des d'Alzira.
No oblides mai el teu destí, València.
En català t'he donat, molt humilment,
el testament de la meua mà, cansada de lluitar:
conserva i divulga el teu català als dies futurs.
Jo et recorde i et vetlle.