Després de la desgràcia, sense el pare, no hi va haver cap vacil·lació respecte al meu destí i vaig entrar de pet a treballar al negoci de venda de teixits —detall i major— que el pare tenia amb dos socis més al carrer de Llovera de Reus, en una part dels immensos baixos de cal Bofarull. La botiga es deia Las Américas per estalviar-se, amb el nom ampul·lós, altres ornamentacions supèrflues i poc permissibles. El negoci era propietat d'una regular col·lectiva que es denominava Creus, Reig i Amorós. Els socis tenien respectivament i per l'ordre de la denominació, 20 i 10 anys, més que el pare. Entre els tres hi havia una relació quasi familiar, especialment entre el senyor Creus i el pare. El senyor Creus afirmava que estimava el pare com un fill i jo crec que era veritat que ell ho pensava, sobretot si tenim en compte que de fill no en tenia cap: només dues noies, llavors, el 41, plenament madures. Els tres socis, abans d'establir-se el 1911, van treballar junts, coincidint, més de deu anys, a cal Marquet, una altra botiga de roba també molt fonda i altíssima de sostre que hi havia al carrer de Monterols.