Es troba al fons de les aigües de l'estany del mateix nom, al peu del Carlit. Està encantada; hi viuen fades i éssers femenins d'una bellesa sense parió i d'extraordinària gràcia, que sostenen terribles lluites amb les bruixes i els diables de Balatx, dels quals són grans enemigues. Fan tan bé com poden i desbaraten les malifetes d'aquells. En nits determinades, a més d'altres, les de Sant Joan i de Nadal, es veu sortir de l'estany una gran claror, se senten grans cantúries i músiques, seguides de riallades, dring de copes i remor de plats, com si s'hi celebressin grans festes i orgies. És perillós en nits així de voltar per les vores de l'estany, car hom corre el perill de quedar encantat i ésser xuclat i absorbit per les aigües i anar a parar al fons a viure a la ciutat encantada, sense que mai més en pugui sortir. Perillen més d'encantament els homes que les dones, i cada vegada que se'n perd un, en el fons se senten grans riallades. No s'explica el com ni el perquè de l'existència d'aquesta ciutat sublacustre.