Et recorde, Raimon, perquè és divendres.

Autor: Vicent Andrés Estellés
Obra: Mural del País Valencià III , 1996

Et recorde, Raimon, perquè és divendres.

Et recorde, Raimon, entre dues clarors.

Et recorde, Raimon, pels carrers del teu poble.

Et recorde, Raimon, perquè fa fred i ploren

totes les teues fonts.

 

Et recorde, Raimon, perquè ha caigut

la nit com una ala negra.

Vine, Raimon, i guia'm!

 

M'agafaries de la mà, em duries

al lloc on és la Cova Negra.

Em deixaries plorar molt,

plorar tota la vida.

 

Vine, Raimon, amb la teua guitarra.

Vine, Raimon, amb la teua veu de fusta encesa.

 

Pregue per la teua vellutada ciutat.

Implore a l'home que passa amb abric pel carrer.

Interrogue la dona que duu una nina de la mà.

Però mai ningú me'n dóna raó.

Recórrec en silenci el carrer Blanc.

La teua veu fugia per un darrer cantó.

Vine, Raimon, amb la guitarra amarga.

Cau la nit i estic sol a la teua ciutat.

Et recorde moltíssim i recorde Anna-Lisa.

Com a record us deixe un pectoral de pedra.