Florí, a Elx, com palmera o com nard,
cossos gentils, criatures de l'aire,
i va arribar, de pressa, a l'araceli,
havent passat de sequedat amarga,
inicial, del cant de les Maries.
Va davallar una magrana d'or
que duia, dins, un àngel i una palma.
Oh gran comerç, des d'un arribaria?,
des de canyars i soledats augustes
amb un afany de claredat invicta.
Com un polsim, com un pol·len secretíssim
es va enramar l'aire de veus i músiques.