Gilet
Al bancalet de la porta de casa,
sempre guitant a l'airet de l'aurora,
distret, fumant, com déu de l'odissea,
cel·laves tu la pàtria terrosa,
cel·laves tu les àmfores ocultes,
oïes tu una remor de vi.
D'enllà, d'enllà vindria l'escomesa,
carros de pols i les eigues lleugeres!