Homenatge, indignament precipitat fet en vers i en prosa,
a un germà, a un amic, a un company: Ovidi Montllor
1
em deixaràs ovidi que pense el teu barranc del cinc
em deixaràs ovidi que rememore els teus dies del
mestre de ribera
mire alcoi el teu poble
(les millors peladilles del món
els trabucs millors per a la festa
el café licor més explosiu escolte)
des de la mariola davallen
com una cançó
les fonts les innombrables fonts
els rierols
les herbes bones per al fetge i per tal de pixar clar
a l'altra banda de la mariola hi ha les covetes dels
moros excavades ala mateixa roca
(periòdicament d'any en any
joaquim molas i xavier fàbregas
van a alcoi per tal de participar en la concessió d'una
espècie de premi de teatre
aquesta és la versió que se'n dona del cas
en realitat van a alcoi a rebre les aigües de la Mariola
a glopets petits
glopets de malaltia o precaució
tornen
després
joaquim molas i xavier fàbregas
lleugers
a prova de culitis i ulls de poll
tornen cofois amb una vara a la mà
amb un bri d'herba entre les dents
i són immensament feliços
i reparteixen postals
dedicatòries autògrafes
i així tornen a barcelona
sempre s'adormen al tren però en arribar a sitges
obren un moment un ull i continuen dormint
encara amb una rara felicitat)
deixa'm que pense l'alcoi que et desespera tant i
t'estimes tantíssim
(en sortir d'alcoi o en arribar a alcoi
hi ha una casa
modesta
flamígera
i en ella viuen les persones que amb més castedat
t'estimes
jo t'he vist arribar
fugitiu
com un bandoler
com una llebre
a aquella casa
a aquells amors
o he sentit com un esgarrany al mateix tel del cor
amic meu ovidi germà meu company meu de tantes
nits de lluita i d'esperança)
haurà florit ara la teua serra
haurà florit també el barranc de la batalla?
pense el teu alcoi
el de la teua molt amarga infantesa
el de la teua lluminosa i amarga adolescència
pense alcoi el teu poble
sols després d'haver-lo pensat podria continuar el
meu camí