Homenatge, indignament precipitat fet en vers i en prosa,
a un germà, a un amic, a un company: Ovidi Montllor
2
jo havia escrit amb lletres de quitrà el teu nom als
murs de les tenebroses matinades de València
havíem anat
tu
i jo
plegats
havent sopat tots dos com uns canonges
al barri de les putes
i em referies que una vegada vares venir a València en
un autobús
i et vares perdre per aquests carrers per aquestes cases
en un llit qualsevol amb una dona
i em vas referir
instantània
amb una gràcia i una tendresa inoblidable
la teua primera experiència amb una puta
amb una dona nua
que et cercava el trau
el teu trau d'adolescent
abans d'açò
abans d'aquesta matinada a la ciutat de València dues
vegades lleial
vàrem fer un bon sopar
ens vam asseure a una tauleta
i mentrestant pessigàvem d'un plateret d'olives
em vas narrar el procés que havia seguit el teu disc
ovidi montllor
canta a alcoi
vàrem beure moltíssim
potser massa
hi havia unes xicones parlant prop de nosaltres amb
un home
eren
aquells
temps de persecució
de tenebres
de cauteles
vam sortir als carrers de la nit
feia fred
caminàvem absurdament d'un lloc a un altre
arribàrem a una petita plaça
evocàrem dies passats
dies d'esperança i perill
després
abans de retornar a casa
vaig emplenar els murs de València amb un nom
agrupador i únic
un nom de lluita
d'esperança
deia
ovidi montllor alcoi
tot ho recorde ara mentre passen els dies
mentre passen les hores de fosc metall altern
veig a la meua dreta el divan on tu seies
on ens vas comptar l'altre dia a isabel i a mi els camins
de fang i de boira de tristesa i de fred pels quals
arribares a la teua carta escrita a casa
de vegades isabel i jo encara recordem aquells dies
eren
aquells
temps d'esperança i risc
la teua veu anava recitant la dramàtica història de
l'emigrant
isabel i jo ens miràvem
secretament volíem que València arribàs a ésser plenament
lluny
com en una fotografia
com en una aigualida fotografia en sèpia
hi havia el barranc del cinc que creuava tota la terra
hi havia la força tel·lúrica del barranc de la batalla
el vaig veure en la teua companyia i en la de toni miró
barranc del cinc
barranc de la batalla
terra de barrancs desvetllats sota la lluna plena
els barrancs quasi blaus esperant tan quiets
els barrancs que es desperten en sonar la teua veu
moltes coses ovidi
molta vida compartida
com el menjar el pa
la lluita l'esperança