I hi ha, encara, la Tossa més coneguda, la de la Vila Vella, amb les seves altes muralles i el seu silenci, aquesta Tossa bellíssima que sembla morta, aquesta imponent deixalla del passat.
Doncs aquests dies jo l'he vista viva. Inesperada, secreta, s'ha manifestat amb una força tan extraordinària que ha imposat a tota la vila, a tota la contrada, el seu esperit medieval. Em refereixo a "El Pelegrí.[...]
Fa cinc-cents anys que dura la tradició. Fa cinc segles que, cada any, el Pelegrí —que ha d'ésser un tossenc o un veí de Tossa— va a peu a Santa
Coloma de Farners —quaranta quilòmetres d'anada, i, l'endemà, quaranta de tornada— per donar compliment al vot ancestral. I mai —mai!— ningú no ha sabut, fins al moment que, a la missa de les set del matí del dia de Sant Sebastià, surt a l'altar major, qui serà el Pelegrí que, mitja hora després, conduirà l'expedició. El secret ha estat sempre rigorosament observat. [...]
No s'ha descobert mai. El que vol ésser Pelegrí ho sol·licita, en secret, al síndic de l'Ajuntament i al rector. A vegades ha d'esperar la resposta uns quants anys, perquè ja n'hi ha cinc o sis d'apuntats. Quan li arriba el torn, rep un avís quinze dies abans perquè es prepari, i a la sessió de l'Ajuntament el síndic diu, només: "Tenim Pelegrí", sense revelar el nom. El designat no diu res a ningú —ni als amics ni a la família— i a la matinada del dia de Sant Sebastià, el 20 de gener, en plena fosca, entra a la sagristia, rep les instruccions de la seva missió, es vesteix, i surt a l'altar acompanyat del rector, els escolans, els pabordes, l'alcalde i el síndic.
És aleshores que el poble de Tossa, que espera aquest moment amb expectació, s'assabenta de qui és el Pelegrí. Acabada la missa, hom porta en processó la imatge de sant Sebastià i la relíquia del sant a la capella de la Verge dels Socors. I el Pelegrí, després d'haver rebut el salconduit que li lliura el síndic per al camí, i el "duret" d'or per a pagar la missa de Santa Coloma de Farners, surt de la capella sense dir res i emprèn la marxa. Es detura a esmorzar a Can Sènia, a la sortida del poble, i puja tot seguit cap a Terra Negra, on ja l'espera tota la gent.