IV
Davant la Seu
Espere com la pedra. Perquè la pedra espera.
La pedra rep els dies com la terra la pluja.
¡I espere com la pedra! Un dia, un altre dia
qualsevol, ella, jo...
(La pedra té un no sé
de ca, dolç i sense amo. La pedra mira amunt,
com el ca vora l'home).
Tu davalles amb l'aigua
de la pluja a la pedra; la forades, i en clots
mínims, dies i dies, van a beure els ocells.
(Aquest vespre és una altra catedral imponent).
Senyor, tinc 1'esperança alerta de la pedra
que us va veure, el Dissabte... Des de llavors, la pedra...
La Resurrecció li va minvar el pes
—ens va minvar el pes. ¡I espere, com la pedra!
Ella espera, com jo. Tots dos, muts, esperem
al vespre de cristall.
Tot és possible, ací.
La pedra i l'home, atònits, com cans que han trobat l'Amo.