Joaquim Sorolla
Senzilles gents vora la mar passegen.
Volum del vent que agombola unes veles!
Senzilles gents i senzill el dinar.
Oh mar, oh mar, oh mar sempre present!
[...]
Volums de llum. Els bous entren les barques.
Entra la nit, arriba de puntetes
que van deixant a la sorra senyals
del pas feixuc que esborrarà la mar.
Ràpid dibuix, concepcions extremes.
Llum i més llum, brolladors de més llum,
llum a poals, a flassades de llum.
Car el nocturn manté al seu centre un llum.
[...]
Entren cavalls, llauradors, sobre el riu.
Benimaclet, Alboraia: cantava
l'horta febril de floretes i d'herbes,
de roses grans i geranis de l'horta.
Van a envair novament la ciutat?
Sonaven veus de germanies encara?
Amb un clavel! mossegat amb les dents
el llaurador orienta el cavall.
Les dames van al cavall assegudes.
Cantava el jorn de juliol insigne!
Els farolets, les panolies torrades.
Entra l'estiu pels carrers de València!