La lloca
Molta és l'anomenada de la Lloca,
car davall de les branques d'aquest arbre,
com si fos un temple, ple de marbre,
la gent s'hi congregà amb fe no poca.
I delibera allí, a la seua soca,
com si fos el Mur de les lamentacions,
diu els precs i fa les confessions,
i després, amb amor, l'arbre toca.
Car allí es pot forjar qualsevol cosa,
una boda, o una revolució.
S'hi pot trobar el crèdit o l'esposa,
s'hi pot fer tertúlia, declaració
i es pot sortir alegre i sense nosa.
Vet aquí de la Lloca el gran ressò.