Les funcions de la iglésia i modo de celebrar lo sant sacrifici de la missa és tot diferent en las ceremònies de les dels capellans i frares, exceptuats los dominicos i carmelites calçats, que tenen alguna variació. Lo treball fort i penós que tenen los monjos de la cartuxa, a més de las mortificacions que en la regla professen, és la psalmòdia casi contínua i, per cantar-la amb to prou alt, molts, no permetent-los-ho la salut continuar aquell sagrat institut, han tingut d'eixir-se d'aquella religió cartusiana.
En la iglésia no hi ha més que lo altar major, reduint-se amb una mesa, sant cristo i candeleros, i dos altarets col·laterals fora, en lo cor dels llecs. Tras de la mesa de celebrar lo sant sacrifici de la missa, com quedava anys atràs en la iglésia de Santa Mònica en Barcelona, també així mateix hi ha una capella vestida de excel·lents pintures i quadros. La sagristia queda adornada de rics paraments d'altar en los armaris, de sants de plata, reliquiaris, calcers, candeleros, etc., amb les vestidures sacerdotals.