No lluny del cap del Jueu es troben l'illa de la Galera i, endret d'ella, dos illots de major magnitud, ambdós de considerable altura, escarpats i composts d'una roca calcària blanquinosa, que de vegades fa que semblin, a gran distància, dues muntanyes de gel. Aquests illots, anomenats el Vedrà i el Vedranell, constitueixen una de les belleses més notables de les costes d'Eivissa, especialment el primer, que és el de major magnitud i elevació, ensems que el més apartat de la costa; dista una milla, aproximadament, del cap del Jueu. Damunt el més petit dels seus dos pics —de pujada, segons diuen, summament difícil— es veu una creu tosca, de fusta, allí plantada pel fundador de l'ermita dels Cubells, de qui es conta —i sembla cosa escatida— que solia retirar-se sovint en aquest illot deshabitat per passar-hi alguns dies fent vida penitent i solitària. A curta distància del costat septentrional del Vedrà traspunta sobre el mar un petit escull que es diu la Galera del Vedrà. El Vedranell, situat entre el cap del Jueu i el Vedrà, tot i ésser de sòl tan penyalós com aquest, és més petit, més baix i oblong, i remata. en punta pels dos extrems.
Però, per qualsevol costat que es mirin, presenten sempre els dos illots un aspecte igualment pintoresc i fantàstic, i captiven intensament i deliciosament l'atenció, no sols per la bellesa i singularitat de llurs formes, sinó també per l'atractiu especial que els presten el cel i el mar i tot allò que impressiona la vista en contemplar-los.