Per descomptat, els firaires de sempre també havien acudit a oferir la seva mercaderia de sempre: des d'utillatge agrícola fins a retalls de roba per fer pedaços; des d'imitacions de pedreria preciosa fins a cordills per enramar tomàtigues; des de llibres de segona mà -majoritàriament, devocionaris i compilacions de psalms- fins a les aparatoses exhibicions de vehicles de motor. Automòbils, motocicletes i tractors, acompanyats de peces de recanvi i material de manteniment, es disposaven a la curiositat dels visitants sota la mirada moribunda del rei Jaume III, que agonitzava per a tota l'eternitat immortalitzat en pedra dalt de la peanya d'una estàtua, situada al capdamunt del passeig que duia el seu nom. L'escultura el representava de genolls, amb el cor travessat per una espasa i esperant-ne una altra, imminent, que li havia de tallar el coll, tal fou la fi que conegué a la batalla de Llucmajor a mans de les hosts de Pere el Cerimoniós: la ganyota d'agonia que l'artista havia volgut imprimir en el rostre del rei dissortat més aviat semblava l'expressió d'un oligofrènic, però com que els llucmajorers mai havien tingut sentit de l'èpica, ja els estava bé. Aquella era la zona de la fira que permetia anar a la recerca de peces a bon preu que permetessin la recomposició del cometagiravió, el qual, segons en Pere, s'havia de trobar aviat en condicions de demostrar la seva superioritat respecte de l'autogir que pretenia haver inventat aquell pocapena d'en De la Cierva, amb els seus suports governamentals.