Poblet
El xiprer al mig del claustre.
Sardana de les columnes
amb la música de l'aire.
¡I aquesta tendror del vespre
que em va glaçant i esmolant-me!...
Sardana del Monestir
que va plovent-me.
Daurades
pedres i al mig el xiprer
— o bé el cor, al mig del claustre.
El cor, com altra sardana
que creix i creix, fins ser aire,
aire només, tristor, dolça
majestat inacabable...