Quan van tornar a obrir l'Institut ja érem a l'any nou, al 1937. Al pati de l'Institut ens vam retrobar amb els companys i tothom tenia moltes coses per explicar. Mentre esperàvem que exposessin els horaris i que es decidissin a engegar les classes, vam trobar un bonet de capellà, d'aquells que usaven en determinades cerimònies, i que era allí a causa del saqueig de l'església de sant Francesc, la qual pertanyia al mateix edifici de l'Institut. Allí mateix, als passadissos del claustre, vam disputar un partit de futbol, set contra set, fent servir el bonet per pilota. Va ser un partit sorollós i distret perquè la peça aquella, a causa dels quatre becs, feia unes tombarelles impensables. Hi havia algú, al començament del joc, que xutava moll, com si temés fer un sacrilegi, però aviat va passar la temença i tothom li va anar arriant pels descosits.
A l'Institut havia canviat quasi tot, tret de les parets i les taules i tota cosa física. La meitat dels professors que teníem al curs anterior no van aparèixer. En canvi, se n'hi van incorporar de nous. Tot aquell desgavell era a causa, en la majoria dels casos, de la partició del país en dues zones, absolutament incomunicades entre elles i amb un front de combat ben delimitat per la frontera comuna. [...]
Per nosaltres, doncs, la revolta ens portava com una mena de revolució pedagògica que ens va fer mirar els llibres amb més respecte; els llibres i no els mestres, perquè no era un temps gaire propici per a augmentar el respecte per les persones. A l'institut, a la majoria de classes, els professors, com sempre, imposaven l'ordre, tret d'algunes excepcions que resultaven estridents; però al pati, pels claustres i pel jardí, les coses anaven molt més revoltades. En venir l'hivern, els tarongers amargs o agres que hi havia plantats com a peça vegetal decorativa van produir més taronges que mai, i aquestes taronges van convertir-se, mentre n'hi va haver, en projectils contundentíssims. Volaven taronges de tot arreu, i no tan sols pel jardí, i l'expressió més viva de revolta a l'Institut va ser protagonitzada per l'agressiva trajectòria de les taronges agres.