RECORD DE L’INSTITUT
Hi havia una gran cridòria
i aquella olor que sempre,
matí i tarda, es flairava.
Els coloms no servien per res
i, tanmateix, hi eren,
igual que el sortidor
i els tarongers de fruita amarga.
Hi havia les pissarres de fusta,
que en deien encerado,
i gent gran amb cares llargues,
amb cara de guanyar-se el pa de cada dia.
I la cridòria nostra,
i noies diferents, de tres o quatre menes.
I no res més, em sembla.