Sempre que passe, ran de la paret, per la vorera, no em sé estar de guaitar, una mica temorós —que ningú no malpense—, per la finestra de l'habitació on va morir el meu pare, la de l'habitació on va morir la meua filleta... I pense, inexplicablement, en els gats. Què se'n féu, dels gats? Perquè llavors, en faltar el meu pare, la meua mare se'n va anar a viure amb la meua germana, i va agafar tres o quatre trastos i se'ls va endur. Però i els gats? ¿Els gats aquells, que cada matí, mentre esmorzava el meu pare, el voltaven, afanyosos? I el meu pare, que de sobte s'aixecava i agafava amb el peu un gat per dessota la panxa i el llançava al cap del corral! I aquell gat que, en morir el meu pare i posar-lo a terra, va entrar, cautament, a l'habitació i es va passar les hores llepant-li el front...