Sòlida, segura, amb una adjectivació insubstituïble, heus ací, esdevinguda "intemporal", una prosa cenyida a uns moments ben concrets, amb totes les finestres obertes al futur. Va dir de la seua poesia: "(La publique) per exemplaritat propagandista, d'acció. Sóc un polític de l'idioma". Tot semblava ja dit, i ben dit, amb aquella lapidària concisió que de vegades tenia Carles. No es tracta d'oposar el prosista al poeta: es tracta de donar una impressió, una visió compacta, formal, de Carles Salvador. Circulen entre nosaltres versions, pura, impura tradició oral, d'allò que fou la seua vida; el llibre d'Alfons Cucó ens ha desvetlat moltes curiositats, moltes rareses... Fóra bo intentar una biografia si no de Carles Salvador, del "seu" moment, d'aquell moment valencià, immediat, calent, líric —i al·lucinat, atarantat.
La validesa de Carles Salvador, l'home que va fer sempre allò que calia, és, per moltes raons, encara inexpugnable. Salta per damunt les anècdotes i les brometes. Era l'home que intentava construir, edificar. A nosaltres ens pertoca manifestar si va "construir", si va "edificar" en l'aire o en la terra, en la seua molt estimada i amarga terra de València.