Solquen vaixells i riuraus el matí.
Van a l'amor o la guerra, les lluites,
les proes d'or, les corones de l'aire,
dons de cristall, matineres ermites.
Van a l'amor o la guerra! Solcaven
ones del mar, de vidres reiterats,
i salpassaven una brisa alegre
amb àgils mans i ballaven els peixos.
Per un amor errant de Carmesina,
per un amor capital de Tirant,
per un amor desvetllat a una cel·la,
pugen xiprers i penetren el dia,
canten els pins voladores cintures
i arriba el jorn al seu centre de gràcia. [...]
Remor dels horts i remor dels amants!
Oh Miramar de les parets de lluna,
tarongerars i magraners quiets,
camí de Barx, Vilallonga de pedra!
Jo cantaré la florida comarca,
i cantaré una fecunda terra
entre llorers i llavis i alegria.
Creixia el pi que arrela a la murada,
van al seu pas els camins clars i pulcres,
volen balcons i les dames de vidre.