Sorgia l'illa com un animal antic.
Entre ametlers i vinyes vivament ens amàvem.
De vegades s'hi veien veles blanques també.
Avançava la cala plena d'ocells i rames.
La gran finestra aquella oberta sobre el mar.
M'he proposat que no muira tanta bellesa.
T'agafava del braç davall de les palmeres.
Volaven els coloms en el cel del crepuscle.
Les cadires baixetes a la porta de casa.
Tota bruna, més brunes les cames amb el short.
Us diria en veu baixa, misteriosament,
al voltant d'una taula de conspiracions:
"Jo vaig veure una illa..." Pels camins, plens de pedres,
avançaven els carros sense greix en les rodes.