Teodor Llorente
Vora el barranc dels Algadins creixia
el dia més, i més de pressa encara.
L'aire movia les palmeres. L'aire
t'ha pres la veu i t'ha pres la paraula
i alegre empeny la voluntat d'un poble.
Per aquells mots que ens vas deixar a taula,
el poble creix, es multiplica, sap
el seu camí, la seua identitat.
Deixe ací el nom, el ram breu d'homenatge,
i pels carrers festius del dia canta.