Un vell (Peníscola)
Érem al castell de Peníscola
i albiràvem clares teulades,
els balcons fugissers, i alegres,
i les façanes de colors,
de color verd, de color rosa,
de totes les colors del món.
Clara alegria de Peníscola
i l'aigua breu, com de puntetes
aquell migdia popular.
Vàrem recórrer els indrets
que resten de la fortalesa,
però tornàvem a mirar
l'alegria de les façanes
populars, com de davantals,
els hàbils solcs de les teulades,
on les teules, arrenglerades,
cantaven com els teuladins.
Com no recordar aquell vell?
«Aquesta és tota una altra terra...»
Hi havia flors, flors sense nom,
però petulants, gracioses,
com amb un ventre de tres mesos.
«Aquesta és tota una altra terra...»