El Museu Marítim de Barcelona es troba ubicat a l'edifici de les Drassanes Reials. Els seus orígens són imprecisos. Documentades el 1243, es construïren entre els anys 1283 i 1328, en una primera fase, i després en una altra entre el 1328 i el 1390. Conformen un conjunt regular (quadrat) compost per una successió de naus gòtiques sostingudes sobre pilars de pedra i cobertes amb una teulada de vessants a dues aigües.

Durant els segles XVIII i XIX, amb l'edifici utilitzat com a equipament militar, es van fer diverses intervencions menors, en general nous edificis auxiliars afegits. El més important va ser un edifici pentagonal, la Caserna de Cavalleria, a tocar la Rambla, enderrocat l'any 1935, quan les Drassanes passaren a mans de la ciutat.

La Junta del Patronat de l'Institut Nàutic de la Mediterrània havia impulsat la creació d'un museu marítim juntament amb una biblioteca naval, ja que l'Escola de Nàutica de Barcelona, fundada al 1769, disposava d'una col·lecció de models i d'instruments amb el nom de Museu o Gabinet Naval. Quan l'Escola es traslladà a la nova seu del Pla de Palau, la col·lecció s'instal·là a la planta baixa fins que, el 1935, en feren lliurament a les Drassanes Reials de Barcelona i es convertiren en la base del Museu Marítim.

En qualsevol de les dependències del museu podem llegir dos poemes de Ramon Enric Bassegoda (la Bisbal d'Empordà, 1856-1920) i Ricard Permanyer (Barcelona, 1877-1958), dedicats a glossar les Drassanes, el primer històricament, i el segon amb una visió de la realitat quotidiana. Un altre poema de David Jou en dóna el vessant museístic actual.

Ricard Permanyer i Volart

Sobre l'autor

Més informació sobre l'autor