Les primeres referències de Santa Magdalena comencen l'any 1000 aproximadament. El 1513, 1515 i 1519 es segueixen produint deixes testamentàries, cosa que ens demostra que l'ermita de Santa Magdalena junt amb la de Sant Tomàs de Vilella, Sant Serni de Cobarriu i Santa Maria de Talló són les grans devocions de la gent de la Batllia durant els segles XV i XVI. Segles després desapareix la capella i solament en resta el nom que ha arribat fins als nostres dies.

Les transformacions econòmiques i socials del segle XX precipitaren la decadència de Santa Magdalena, des de les 12 cases habitades a principis de segle fins a les dues últimes, Cal Tula i Cal Garravet, que marxaren cercant el pla a mitjans de centúria, portava a entendre que la profecia del poeta s'hauria complert i l'última xemeneia hauria deixat de fumar, però un bon dia arribà una primera família, i mantingueren la xemeneia encesa, Santa Magdalena encara existia. Santa Magdalena va ser inaugurada de nou, per Joan Pous i Porta (alcalde de Bellver en el moment), al ser repoblada, al 19 de juliol de 1997. Al gener de 2011 hi havia 16 cases més dues cases que estan situades a l'exterior del nucli de Santa Magdalena, 3 de les quals són reconstruccions de les antigues cases de Cal Tula, Cal Garravet i Cal Domingo. El lloc era un referent mític per als poetes fins al punt que Salvador Capdevila i Emili Foxonet li varen dedicar poemes específics.

Salvador Capdevila i Serra

Sobre l'autor

Més informació sobre l'autor