Davant de l'església parroquial de Santa Maria de Valldemossa, cap al nord-oest i al turó del Pujol, el 1309, Jaume II va fer edificar un castell com a residència de caça. Dos anys després, el seu fill, el príncep hereu Sanç, amplià el palau i el dotà d'aigua corrent.

L'any 1399, el rei Martí l'Humà cedí l'antic palau als cartoixans perquè hi fundessin el seu monestir a Mallorca, en un ambient de clausura. Els monjos transformaren la plaça d'armes en claustre i cementeri; cinc salons passaren a fer la funció de cel·les, la presó es convertí en refectori, el rebost en sagristia, la cuina en església i un magatzem annex en capitoli. Amb la desamortització de Mendizábal, el 1835, passà a mans privades. Primerament, fou don Joan Sureda Bímet qui va dugué a terme una gran reforma del palau. Com a gran amant de les arts i les lletres que era, acollí il·lustres hostes: Santiago Rusiñol, Rubén Dario, Azorín, Unamuno, Eugeni d'Ors... En algún punt de la visita del palau ens podem servir del poema d'Emília Sureda germana del propietari.

Emília Sureda i Bimet

Sobre l'autor

Més informació sobre l'autor