1
Aquest monestir s'alça en el lloc del primer miracle, escaigut al segle XV, quan el capellà Pedro Mena tornà de Roma amb l'obsequi d'un venerat llenç de la faç de Crist. El sacerdot el traslladà a Sant Joan i el diposità en el fons d'un bagul. Malgrat col·locar-l'hi, el llenç sempre apareixia en la part superior i fou, per això, pel que decidí treure el llenç en rogació un 17 de març de 1489 per demanar la pluja. En arribar al barranc de Lloixa, el pare Villafranca no pogué sostenir-lo i observà com en brollava una llàgrima. Després d'això van venir més miracles com el de les tres façs. De la devoció del poble per aquest indret en dona testimoni el sonet que Vicent Andrés Estellés li dedicà, que llegirem juntament amb un fragment de la llegenda recreat per Leandre Iborra.
