Autor:
Joan Lluís Moreno i Congost
Obra:
Jack no va passar pel Purgatori
, 2003
Uns anys enrere, abans de la seua malaltia, el tio ens portava caminant al parc de Canalejas. Aleshores jo no podia imaginar que aquelles mans càlides i protectores, aspres de feina i sensibles de música, que ens conduïen pacientment, un a cada costat, i que ens protegien de tota mena de perills i d'ensurts, no tardarien a necessitar unes altres mans que els donassen suport per altres camins menys plaents que conduïen a la innocència perduda. Quan aplegàvem al parc, el tio ens soltava les mans i nosaltres corríem, tot rient i sense rumb, sota l'ombra d'aquells ficus gegantins, les arrels dels quals s'estenien com una mena de polps colossals per davall i per damunt de la terra del parc. Després ens acostàvem a la fonteta i hi fèiem voltes perseguint-nos, mentre el tio seia, pacient i satisfet, en un banc, a recer del sol estiuenc que escampava una calor humida i una flaire de port i de barques arreu dels carrers més acostats a la mar. Una estona més tard, treia uns entrepans d'una bosseta de plàstic i ens els donava per a berenar, i quan es feia l'hora ens agafava un altre colp de la mà i iniciàvem el camí de tornada, molt més cansats, però també molt més feliços.
