Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
També coneguda com la plaça del Comerç. Està presidida per l'edifici de l'Ajuntament que és de planta rectangular, amb façana principal simètrica, composta d'un cos central de tres plantes flanquejades per dues torres que sobresurten en els extrems, per la base de les quals, mitjançant passatges, es realitza la comunicació entre les places de l'Ajuntament i de la Santíssima Faç.
La planta baixa compta amb cinc portalades, la central, de major grandària, decorada amb columnes salomòniques fistonades per garlandes de sis voltes. A la primera planta, un ampli vestíbul dóna accés a la Galeria de retrats dels Alcaldes, a l'anomenat Saló Blau, a la Cambra reial d'Isabel II del 1858, amb una capella lateral presidida per una Immaculada de Lucas Espinós, i a la Sala de Plens del Consistori. Al peu de l'escalinata principal es troba l'anomenada "cota zero", un punt de referència que s'utilitza per a amidar l'altitud sobre el nivell del mar de qualsevol punt de l'Estat Espanyol. Fou en aquest edifici on, el 1936, es jutjà i condemnà José Antonio Primo de Rivera. Com a represàlia, els sollevats franquistes es revenjaren bombardejant impunement la ciutat, fet que queda reflectit en un fragment de L'home de l'estació, de Joaquim G. Caturla i en un passatge descriptiu del lloc d'Un palau d'hivern, de Joan Calduch i Gaspar Jaén, que podem llegir a l'exterior o interior de l'edifici.
El vell encara recorda el primer bombardeig. Fou a la primeria de novembre del 36. Per fi arribava el càstig anhelat, per fi es feien realitat les paraules esperançades que repetia el Pàter: «Déu és lent per al càstig, fidel en l'amor». Aquella nit sonaren per primera vegada la sirena del port, la de la fàbrica de tabacs i les dels autos dels bombers. Això va ser tot el que pogueren fer, mentre queien les bombes sobre la ciutat, encara sense defenses, i els vaixells alemanys i italians hi afegien el sarcasme, mantenint encesos els llums.
Llavors, a l'ajuntament de la ciutat, començà el judici contra José Antonio que, quatre dies després, moria afusellat la matinada del 20 de novembre. I al cap de vuit dies, la ciutat del crim rebia el seu càstig com la Jezabel bíblica: vuit hores de bombardeig, des de poqueta nit fins a les quatre de la matinada, en onades de quinze a vint minuts. I el cel es pintà de roig amb l'incendi gegantí dels dipòsits de combustible. I no quedà racó de la ciutat on no arribara la devastació.
L'endemà nasqué un mati primaveral. Entre la ràbia i l'espant, la gent recorria els carrers per conèixer l'abast de la venjança amb què havia amenaçat Queipo de Llano des de Sevilla, i per un moment, només per un moment, Tomàs Forner va sentir llàstima pel mal fet a la ciutat petita i daurada, la ciutat de cúpules blaves i cel esmaltat.
Així, hi ha un projecte, fet a la manera de Bernini, amb unes grans columnates que s'haurien d'obrir des del mateix Ajuntament fins a la mar.
En un altre projecte hi ha impressionants edificis amansardats, com els de la Place Vendôme, que tanquen els tres costats del conjunt.
Existeixen projectes de plaça resolts amb jardins geomètrics, fonts i obeliscs, i fins i tot hi ha una ordenació barroca on la façana del Palau Municipal se situa com a focus de confluència d'avingudes plantades de palmeres que s'obren en forma de trident.
El Consistori demanà a l'Acadèmia de Nobles Arts de Sant Carles de València el judici que li mereixien les diverses propostes i en els informes que es van emetre, hom va ponderar equitativament les diferents solucions.
L'Acadèmia considerà finalment que el disseny més adequat, tant per la seua economia com per la seua severitat i correcció de dibuix, era una enorme plaça de més de dues-centes vares d'amplària que s'hauria d'obrir fins a la mar i que tindria dues façanes laterals porticades.
Aquests frontispicis i el paviment uniforme de pedra farien de contrapunt asèptic a la Casa de la Ciutat. Una estàtua eqüestre del rei Conqueridor, feta en bronze, assenyalaria el centre espacial del conjunt.
Altres indrets de Alacant: