Cambra de mossèn Cinto al Santuari de la mare de Déu del Mont

Autor: Jacint Verdaguer i Santaló
Obra: Prosa (Totes les Obres I) , 2003
Pàgines: 886-887

Santuari de la Mare de Déu del Mont, 28 de juliol de 1884

 

Estimat Jaume,

Fa deu dies que he sortit de la Babilònia, aon mos pecats m'han portat a viure; me n'aní de dret a Banyoles aon he estat set dies, deixant tan hermosa vila i una dolcíssima companyia de capellans i seculars, per la més dolça encara de la Verge Reina de l'Empordà. Aquí em trobo bé i planto ma tenda per dies, si no hi ha res de nou, i en aquest cas si ho sabem, puix aquí no puja un tro de diari de cap mena, gràcies a Déu.

Veig lo Canigó de cara a cara i faig amb ell algunes enraonades. No sé cap santuari de més vista.

Conserva't bo i memòries a ton pare i aqueixos bons amics vigatans de cor i d'ànima pura.

Teu sempre en lo cor dolcíssim de Jesús,

 

Jacinto, pvre.

 

Oh dolça soledat!

Autor: Jacint Verdaguer i Santaló
Obra: Poemes llargs. Teatre (Totes les Obres II) , 2003
Pàgina: 263

Lo Canigó és una magnòlia immensa

que en un rebrot del Pirineu se bada

per abelles té fades que la volten,

per papallones los cisnes i les àligues.

Formen son càlzer escarides serres

que plateja l'hivern i l'estiu daura

grandiós veire on beu olors l'estrella,

los aires rellentor, los núvols aigua.

Les boscúries de pins sos barbissos,

los Estanyols ses gotes de rosada,

i és son pistil aqueix palau aurífic

somni d'alosa que del cel davalla.