Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Els lligams de Jacint Verdaguer amb el santuari del Mont van ser importants, sobretot per encarrilar el cant V de Canigó. Són prova d'aquests lligams el monòlit que se li dedicà el 1986, gràcies a la iniciativa de Joan Carreras i Péra, arran del centenari de la publicació del poema èpic, i que conté la darrera estrofa d'"Els dos campanars". Podem llegir-hi aquest fragment i, mirant cap al nord, especialment a Beuda, una prosa memorialística de Verdaguer de la seva estada al Mont i del poema acròstic que Joan Carreras (Sant Pol de Mar, 1945) dedicà al poeta. Al santuari del Mont, hi passà més d'una mesada a partir del 23 de juliol, i en una carta datada el 6 de setembre de 1884, adreçada al marquès de Comillas, així ho testimonia.
Cinc setmanes he passat en aquesta ermita, situada al cim d'un turó, dominant tot l'Empordà, Banyoles, Girona i Olot i la meitat de Catalunya; per la banda que té menos vista se descobreix lo Pirineu des de la mar a Cerdanya, coronat pel majestuós Canigó, que per cert m'ha enviat més vents i temporals que inspiracions. Mes la musa no ha estat sempre adormida.
Demà passat és la festa del santuari, que espero amb més por que goig per la multitud de gent que puja. ja estic aconsolat de dormir a terra o sobre la palla [...] Sento que vostè no conega aqueix santuari; no sé al món un mirador més bonic; sols trenquen sa dolça soledat los aucells, los pagesos i devots amb ses oracions. Lo vent amb ses remors, i de tant en tant algun llamp que parteix aqueixes roques sense fer mal a ningú.
L'espectacle que es descobreix, tant des del terrat de la casa com des del pedró, que està al cap de la serra, darrere el santuari, és meravellós. Des d'ací es veu tota la serralada del Pirineu, des de Puigmal fins a la mar, renglera d'enormes muntanyes que, des d'ací, semblen dominades per l'ample i alterós Canigó. Aqueixa té a llevant les de Maçanet de Cabrenys, que amb sos merlets recorden les de Montserrat; les Salines, lo coll de Panissars, dominat pel castell de Bellaguarda; Requesens, trono de la Verge d'aquest nom, a la qual demanen los figuerencs la sanitosa tramuntana; lo coll de Banyuls, per on passaven fa trenta anys, a rua feta, los contrabandistes; les dues muntanyes de Sant Pere de Roda i Pení, aquesta ficada de peus dintre la mar de Roses. Davant eixa filera de gegants n'hi ha una altra de menys important, mes que no és pas de requetens: Bassegoda, Montnegre, de França, les cingleres de Sant Aniol, i altres que s'allunyen cap a trobar lo turó de Sant Antoni i lo Taga, formant l'antemural dels Pirineus.
A mossèn Jacint Verdaguer en el centenari del seu traspàs
Monstres i titans, ciclops i fallaires,
Oïu del Trobador, l'èpica veu!
Sirenes i grifons, follets dansaires,
Sortiu del món fictici i adoreu
El tendre infant que plora a l'establia,
Nat de Betlem de Josep i Maria.
Ja retorna el Nadal, aquest Nadal que estimes
Amb l'esperit i el cor, Poeta del Portal!
Cantarem els teus cants, enmig de restolines
I oblidarem després el teu nom immortal.
Ningú cantà com tu la Fe i la Pàtria nostra,
Trobà els secrets del verb i acollí els sense sostre.
Voldria avui teixir-te una corona,
Evocant, consirós, el teu traspàs,
Rememorar els teus versos una estona,
Dir un Parenostre davant del teu vas.
Ara que en la tribuna literària
Grimpen pedants, tantes mediocritats,
Ungeix el nostre poble amb la pregària.
El poeta de veu contestatària,
Restarà en el bagul dels oblidats?
Altres indrets de Albanyà: