Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Es Pianc és una cala orientada a sud-est al centre de la vila de Cadaqués. Està composta de grava de color daurat i té uns 40 metres de llarg per 6 d'ampla. Conserva, situat a l'entrada de la platja, un dels quatre norais (amarradors de pedra) de la vila, anomenats popularment pilons. Té forma cilíndrica, d'uns dos metres de diàmetre i emergeix la mateixa mida sobre el nivell de la mar. A la part superior, hi té lloses de grans dimensions disposades en direcció al centre d'aquest espai circular, on hi ha una altra llosa clavada. Al costat septentrional sobresurten unes lloses, a diferents nivells, que es feien servir d'esglaons per pujar al capdamunt.
Tenint a la vista el norai i l'ampla badia podem servir-nos com a lectura d'un fragment del poema "Calma blanca", de Frederic Rahola i de dos de Quima Jaume.
Autor:
Frederic Rahola i Trèmols
Obra: L'oasis , 1915
Pàgines: 27-28
Obra: L'oasis , 1915
Pàgines: 27-28
Calma blanca (fragment)
Tarda d'agost.
Quina tarda d'estiu més ensopida!
L'aire no se belluga
i els palets de la platja fumeregen
com molador de brases cremadores.
A saltirons les passen
els pobres pescadors amb llurs peus nusos,
cercant a corre-cuita
les amanyagues de la sorra humida.
En tot el mar, ni una ona;
apar immens mirall clapat de nyacre
sa argentada planúria sense termes
que es perd en l'horisont, ple de calima.
L'aigua que s'evapora forma glasses
en l'ample espai sospeses
que tornen les imatges tremoloses.
Enterboleix el cel soma calitja
que mostra, en ses entranyes
a mils busques brillants que giravolten,
polsim d'argent que sura,
un eixam de partícules lluentes
que amb fúria arremolinen
d'un torb desconegut les fortes ratxes.
Els barcos amb llurs veles esllanguides
que ni un alè fa moure
semblen gavines ran del mar jaientes
esperant que l'oratge se desperti
per flamejar airoses.
Les fulles de la vinya, com s'abrusen!
Els raigs del sol que amb llur ardor tenyeixen
de groc les verdors totes, tornen negres
els raïms ja botits, i llurs encesos
grans dolçament traspuen
com els pits lletadors de bona mare.
L'olivar s'ha dormit: ni la més feble
remor exhalen sos milers de fulles
com si fossin d'aram, dures i fermes.
Solsament les cigales xiscladores
omplenen tot l'espai amb llur fiblanta
cançó, l'única fressa
que brolla enmig d'aquell intens silenci.
Autor:
Quima Jaume i Carbó
Obra: Poesia completa [Jaume, Quima] , 1993
Pàgines: 120-121
Obra: Poesia completa [Jaume, Quima] , 1993
Pàgines: 120-121
Dorm ara el mar
Solament podem baixar i
no pujar les escales del temps.
M. yourcenar
DORM ara el mar, m'ajec molt a prop seu
amb l'ànima adormida,
suspesa en el crepuscle
que pobla de fantasmes
el clos de la badia.
Retorno del passat pels esglaons del temps,
em llancen per fondàries
a l'ombra dels records.
Veig barques de dorments
amb xarxes foradades
que guarden solament
les escates de plata
com perles d'altres temps,
que us solcaran els ulls.
Us vetllaré estimats, no vull pas que Caront
se us emporti al seu riu; és més ampla la mar
i blava la seva aigua.
Us gronxaré suau, perquè sou nadons
que el temps ens confereix.
Altrament què serien els morts, els nostres morts?
Autor:
Quima Jaume i Carbó
Obra: Poesia completa [Jaume, Quima] , 1993
Pàgina: 137
Obra: Poesia completa [Jaume, Quima] , 1993
Pàgina: 137
Badia
T'HE VIST avui, badia arrecerada,
no pas amb ulls de somnis,
sinó amb aquells que tinc
per veure allò que hi ha de més real.
M'enyorava de tu entre l'asfalt.
T'he trobat agitada pel nord fred
com el meu cor en lluita entre l'hivern
i el temps primaveral que aviat esclatarà.
Venia a tu cercant la teva calma
per conjurar tempestes que nien dins el cor.
T'he trobat agitada, badia arrecerada,
m'he sentit part integrant de les ones
empeses per la força del mestral.
Delegen els meus ulls aquest polsim blanquíssim
que el vent del nord aixeca com un repte
entre el cel i la terra.
Altres indrets de Cadaqués:
Indrets