Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'actual església de Santa Maria de la Jonquera va ser començada l'any 1414 per Bernat Gonbau Parer i la seva esposa, segons la inscripció del portal, tot i que hi ha documentació que testimonia un origen més antic. Inicialment era sufragània de Santa Maria d'Agullana i no assolí la condició de parroquial fins l'any 1569. És un edifici d'una sola nau amb creuer i cimbori, i absis semicircular. De la construcció o reforma del segle XV s'ha conservat la façana, amb una portalada que, malgrat la data és encara de tradició romànica, feta amb carreus molt ben tallats i formada per quatre arquivoltes en degradació, guardapols, i un timpà llis, on hi ha l'escut dels Rocabertí. A la llinda, a banda i banda de la inscripció ja esmentada hi ha relleus d'animals. La resta del temple és fruit d'una reconstrucció del segle XVIII. Per davant, hi passava l'antiga carretera per on el 1939 els exiliats van passar cap a França. Hi podem llegir un fragment del Diari íntim, de Rafael Tasis que registra les condicions en què la gent emprenia l'exili.
Mentrestant, el carrer de la Jonquera...
Autor: Rafael Tasis i MarcaObra: Diari íntim (Escrits autobiogràfics) , 2011
Pàgines: 198-199
Mentrestant, el carrer de la Jonquera, per on passa la carretera de França, és estret per a engolir els camions que hi arriben i s'hi estacionen, en embussos intermitents, que duren hores i hores. El corrent de gent que va a peu tampoc no minva: són aquelles mateixes dones i criatures extenuades, aquells vells amb un matalàs al cap i mantes i maletes a les mans. Aquells pagesos que se'n van amb el carret on duen un bagul, un parell de gallines i uns sacs de menjar. Tots van cap a la Jonquera: tots fugen... Sovint hom dubta que llur marxa sigui oportuna ni justificada. Alguns ni tan sols saben per què se'n van, i obeeixen a llur sentiment gregari i a un desig inconscient de córrer l'aventura. D'altres ja són professionals de l'evacuació. Ja la van fer des de Màlaga o de Toledo, i alguns més d'una vegada, i ara se'n van, ni esfereïts ni contents, cap a França o allà on calgui, a fer de refugiats. Duen tot llur aixovar a l'esquena. Aquest corrent espès, barrejat de canons, de ferits, de dones, de soldats desertors, d'infants i de bèsties de tir, ja no s'estroncarà fins d'aquí a tres o quatre dies.
Altres indrets de Jonquera:
Indrets