Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El santuari de Requesens, dedicat a la Mare de Déu de la Misericòrdia és un edifici de finals del segle XVII o principis del XVIII, amb afegits posteriors. Des de molts pobles de l'Empordà i del Rosselló (Cantallops, Mollet de Peralada, Capmany, Sant Climent Sescebes, la Jonquera, la Roca de l'Albera...) s'hi organitzaven pelegrinatges per implorar a la Mare de Déu la benedicció de les terres i els seus fruits. Molt més important que aquests pelegrinatges locals fou el romiatge anomenat Processó de la Tramuntana, que s'inicià arran del vot solemne fet pel consell municipal de Figueres l'any 1612, després d'una epidèmia de pesta que havia assolat la comarca durant deu anys i que cessà ―segons es va creure― gràcies a la intercessió de la Mare de Déu. El 1864 la Processó de la Tramuntana va inspirar Damas Calvet una peça de teatre costumista, La Romeria de Recasens, de la qual en podem llegir l'escena V, així com també uns fragments del poema Bonaventura Bassegoda sobre la mateixa tradició.
Escena V
Guillem, Ramon, Magdalena
Ramon. La carretera n'és plena
de gent, i és precís fugir.
Guillem. Què és la columna?
Ramon. No he vist
cascos ni fusells brillar.
Sembla que porten un Crist.
Guillem. Oh! mes lo partir és trist,
quan més dolç fora el restar!
Magdal. Queda't un poc més!
Ramon. Què esperes?
Magdal. No tingas por d'eixes gents!
Ramon. Que el sol ix no consideres?
Magdal. Deuen ser los de Figueres
que avui van a Recasens!
Guillem. Recasens! Puix és bo el dia
allí dalt jo em trobaré:
és la sola romeria
que veurer desitjaria
tant n'he sentit contar bé.
Magdal. Com estàs foll d'exposar-te?
Guillem. No tingas por amor meu,
i si allí dalt vols trobar-te
anirem... la fe a jurar-te
davant la Mare de Déu.
Magdal. Mes si algú te coneixia?
Guillem. Mos coneguts no hi seran.
Si jo t'hi trobava aimia!
Magdal. Si jo pogués hi aniria
però les dones no hi van.
Ramon. Llarga feu la despedida.
Magdal. Són lluny encara eixes gents.
Ramon. Un altre deber nos crida.
Guillem. Quan podrem veure'ns, ma vida?
Magdal. Ja ho has dit, en Recasens.
(Guillem i Ramon se'n van per la dreta.)
L'anada a Requesens (fragment)
Correm-hi amor. L'ermita venerada
a la claror de l'auba es distingeix
amb boires matinals embolcada
com encens que a la Verge Immaculada
la natura rendida li ofereix.
Correm-hi prest. Ja el sol tenyeix de grana
los núvols que lo jorn encar no ha clos;
la terra en tal diada s'engalana,
l'aire és més pur, la flor és més ufana,
més manso l riu i el cel molt més hermós.
Avui tot és més bell: fins l'alta esfera
somriu serena al bes del sol ixent
que altiu emprèn sa triomfal carrera:
avui joves i vells amb fe sencera
celebren de la Verge el naixement. [...]
Nos pararem davant l'església vella
a resar pels qui feren tan de mal
i encara admirarem la meravella
de l'ora d'Art majestuosa i bella
sagrada runa d'un poder cabdal.
Què coses nos dirà sa portalada
que el cisell d'art romànic esculpí,
pel foc de la impietat ahir cremada
que va escampar la mística niuada:
blancs anyells que lo segle esporuguí. [...]
En mig d'un mar de llum sa faç serena
mostrarà com del maig, lliri florit
i a l'oure lo dringar de pia ofrena
i a l'entonar la Salve amb veu ben plena
pels alts s'envolarà nostre esperit. [...]
I al defora l'església, en l'espessura
que engalana aquell tros de Pirineu
sentiràs lo concert de la Natura:
cants dels aucells, la brisa que murmura
i el riu banyant de la muntanya el peu.
L'alegre tritllejar de la campana,
del gai jovent lo falaguer cantar,
i el rotllo bellugós de la sardana
tot farà que en ton cor, nina galana,
hi sentes nova vida palpitar.
Altres indrets de Jonquera: