Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta placa d'homenatge a Pla es troba entre els dos canons d'artilleria situats davant la platja principal de Roses. Hi podem llegir un fragment de l'autor en què divaga sobre els tipus i excel·lències dels diferents ports.
S'hi passa un dia molt agradable. El port, en certa manera, és una sorpresa. Esteu tan acostumats a veure ports estrepitosos, calidoscòpics i sorollosament bigarrats, que la calma crònica del de Roses produeix un encís especial. Està bé que els ports trontollin i que facin una fressa insuportable i tinguin un aspecte d'aiguafort. També estan bé, però, els ports d'aquarel·la, adormits en pau, amb la boca —els llavis són les dues esculleres — badada. I no vull pas dir que no hi arribi un vapor carregat de faves. L'altre dia n'arribà un, i encara ara el poble i el port fan una olor forta de faves. Demà n'arribarà un de carregat de blat de moro, i Roses farà vuit dies olor de blat de moro. Més endavant en vindrà un d'adobs, i Roses farà olor d'adobs. O un de vi, i Roses farà olor de vi. Per a una persona aficionada a la sensació viva —a les grans ciutats és difícil de trobar aficionats d'aquesta mena— aquesta successió d'olor pot arribar a ésser un ornament de la vida molt agradable. És un port sense pretensions ni falses alarmes.
Hi ha una mica de cabotatge i molta pesca. Els vaixells de vela es fondegen en roda davant del poble. A la tarda, vistos de la riba estant, a sobre el fons de terres baixes del golf, sembla que són vaixells que s'han vingut a fer retratar per a les revistes que publiquen articles romàntics. Es veu l'arboradura, els pals i els cordatges dibuixats delicadament sobre un fons d'aigües i de núvols dramàtics. De vegades el fons té tant relleu, és tan gras, envaeix tant els primers termes, que el pal major d'un bergantí-goleta sembla una anticipació orgànica, un assecador de nervis descarnats posats entre el cel i la terra. Les barques que tiren el bou o la vaca arriben cap al tard, una darrera l'altra. Abans entraven a la vela, i era un espectacle entretingut veure la maniobra i l'arriada. Ara els motors han mort aquestes formes amables. Es fondegen també al mig de la badia i hissen l'art triangular i negre a l'ull del pal. La xarxa negra branda amb l'onatge, i les escates del peix enganxades fan una lluïssor tocades per la llum daurada i mòrbida de la posta inacabable. Arriben a terra les caixes i semals de peix i hom l'encanta a la platja enmig d'una rodona d'homes i dones cridaners, divertits i rondinaires. Les criatures corren amb un peix agafat per la ganya. Altres tiren galledes d'aigua sobre les estibes de meravella orgànica.
Altres indrets de Roses: