Portal de Baix

Autor: Marià Vayreda i Vila
Obra: Records d'un excursionista , 1983
Pàgina: 264

Després de tant caminar teníem les dents llargues. No ens deixaren parar un moment; esmorzàrem amb quatre queixalades, caminant; sort que tots portàvem sarró i botella que els amics d'Agullana i de Darnius ens havien proporcionat; però entre els xerrics nostres i dels soldats, prompte es tornaren pansides i arrugades.

Arribàrem a Sant Llorenç de la Muga a les 9. Els carlins ens deixaren lliures dins de la població; posaren guaites al campanar i sobre els turons del voltant, i ens digueren que fins a les cinc de la tarda podíem descansar. [...]

Al trobar-nos sols pels carrers de Sant Llorenç, cada u féu les seves reflexions més o menys tristes. Dinàrem en un mal hostal, però com que tots teníem gana, férem honor a l'escudella i a la carn d'olla. La mestressa ens féu tastar botifarres i llonganisses de l'hostal, pebrades d'un pebre foll que ens escaldava la boca. Després de restaurats tornà el bon humor. El sastre, que en passar per la mala terra s'havia fet un esquinç vergonyós a les calces, se'n compra unes amples de vellut amb botó de banya.

Autor: Joan Daniel Bezsonoff i Montalat
Obra: Un país de butxaca , 2010
Pàgina: 29

Si bé el padrí va néixer a Nils, els seus pares procedien de l'Empordà. L'àvia Ramona de Darnius, l'avi Rossendo de Sant Llorenç de la Muga.

Molta gent encara recorda en Rossendo cinquanta anys després de la seua mort. Venia de ca Cabreta, un mas dels serrats damunt de Sant Llorenç de la Muga. Aquest poble dista només quinze quilòmetres de Figueres, però tira més cap a la Garrotxa. Si no hi passés la Muga, Sant Llorenç no tindria res a veure amb l'Empordà. Ja muntanyeja. Les muralles, dignes de la ciutadella de Vilafranca de Conflent, recorden que, des del tractat dels Pirineus, Sant Llorenç de la Muga vigila la frontera francesa. [...]

Sant Llorenç de la Muga és un poblet que desperten els galls i els cotxes tot terreny dels barcelonins. Al temps d'en Rossendo Montalat hi vivien més de mil habitants. Malgrat l'aigua abundant i tots els hortets, el meu besavi va haver d'exiliar-se al Rosselló per no morir de fam. Si hi tornés ara, no se sentiria estranyat. Tret de les antenes de televisió res no ha canviat. Lees fonts d'aigua cristal·lina i els boscos, plens de bolets i de senglars, envolten la vila. Per tots els carrers l'aigua raja amb una música que us fa creure que les velles cases empordaneses s'han transformat en palaus flamencs. Com a Bruges, l'aigua raja eterna.