Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El 29 de juny de 1971 el poble de Benassal inaugurava aquest monument al poeta Carles Salvador (València, 1893-1955) que hi exercí de mestre entre 1916 i 1934. D'ell podem llegir el poema "Campanar vibrant". Diversos han estat els poetes que li dedicaren poemes laudatoris: Bernat Artola, Jaume Bru i Vidal i Vicent Andrés Estellés. D'aquest darrer també ens podem servir d'una breu prosa que parla de la qualitat humana i intel·lectual de Salvador.
Ofrena i cant a Carles Salvador en l'erecció d'un monument, a Benassal, a la seua memòria
Mestre en la pau i en la justa victòria,
mestre en la guerra contra cobejances,
mestre de xics i grans, mestre del poble
i forjador de pàtries essències.
Mestre i poeta.
"Parleu bé!" fou un crit i meta i guia
cap a la serenor recta i amada.
En l'hora inicial, desconeguda,
vares sentir, com pocs, la gleva eixorca.
Mestre i poeta.
Les terres valencianes bé s'obriren
al teu pas, al teu cant, al teu missatge,
al teu quefer obert com un migdia
ple de sol i coratges i llum blava.
Mestre i poeta.
Des de Penyagolosa t'abocaren,
cara a la pàtria, als déus, els seus misteris
i Benassal va saber del miracle
d'un fill de la ciutat profeta i màgic.
Mestre i poeta.
Flors cordials, llavis i clam de besos
i serenors gramaticals i boires
no escampades, begué la teua vida.
Tan sols la mort faria estelles l'arbre!
Mestre i poeta.
Si encara viu aquell xiprer altíssim
que tu evocaves en un cant insigne,
preguntarem si el vent li lliura notes
o l'agombolen tot al llarg les muses.
Mestre i poeta.
Sembrador d'esperances i desficis,
advocat dels menuts i del silenci,
el teu solc ha donat grates collites
ara escampades per la terra nostra.
Mestre i poeta.
Ara que el temps és nou, ara que el marge
sembla més clar i les paraules pesen,
hem arribat vora el teu nom fet fita.
I pedra i veu s'han unit per sempre.
Mestre... Poeta...
Campanar vibrant
Hi ha festa al poble
i vibra de goig el campanar.
Les campanes són preses de follia
i busquen la clara llibertat;
fan esforços per llançar-se al carrer
de cap
i volten i més volten
ertes les faldilles voleiants.
La pedra tostada pel sol
és vibrant
i canta l'hora, el matí i el dia
i canta el sol amb veus de metall.
És diumenge en festa;
la gent ha desertat
—mudada i joiosa—
dels bancals.
Vibra el campanar i crida
a missa, a riure i a gojar.
Canta el gegant de pedra
l'harmònica pietat.
Les pedres s'apreten per no caure
damunt les pedres del carrer en soledat.
La missa ja comença.
La gent es dins la nau.
Les campanes són preses de mutisme.
Navega la gent resant,
i encara del gegant tremola
son cor vibrant.
La plaça, on hi ha l'ajuntament i l'església, és un espai agradablement urbanitzat, sense tipisme, i té l'aire d'una certa capitalitat comarcal. Hi ha prou botigues per endevinar que Benassal té més vida que la Torre d'En Besora, Culla —els pobles que he conegut fins ara— i el petit Vilar de Canes. Aquí hi deu haver uns mil cinc-cents habitants.
En aquesta plaça hi ha un monument a Carles Salvador, el gran defensor de la llengua. Si no m'equivoco, els cursos de català que s'organitzen des de fa anys a València duen el nom de Carles Salvador, que en aquest monument —«patrocinat per la Fundació Huguet, Castelló, 1971»— és presentat com a «poeta i gramàtic, 1893-1955». En una de les cares de la pedra hi han gravat aquest text: «En ser a la plaça / la dolçaina comença els compassos del Ball Pla / i la gentada inicia l'antiga dansa.» Pertany a «Les festes de Benassal» A l'altra cara hi ha uns versos de «Cant i encant de Benassal» que diuen:
Un poble enmig, tot blanc, de taules roges, voltat de fonts frescals per alta gràcia,
un escampall de masos i casetes
han exornat de vida la muntanya.
Altres indrets de Benassal: