Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Oliana és el segon nucli en nombre d'habitants de l'Alt Urgell. El poble és conegut per acollir en el seu terme el pantà del mateix nom, la construcció del qual significà un canvi substancial en l'economia agrícola que havia predominat fins aleshores i en l'assentament en el municipi d'indústries diverses. Dos textos signats, respectivament, per Josep Pla (Palafrugell, 1897 – Llofriu, 1981) i Josep Espunyes es complementen perfectament, malgrat les seves aparents diferències, per donar una visió força completa de la vila d'Oliana. En el primer, Pla es concentra a comentar les característiques físiques i econòmiques de l'indret a mitjan segle XX, mentre que, en el segon, Espunyes intenta copsar la presència que la història i les persones tenen en un lloc tan emblemàtic de la vila com és la plaça del Lledoner, amb vistes panoràmiques cap a la vall del riu Segre i les riques terres de conreu de Peramola i Basella.
M'agrada ser, no ve mai d'una estona,
pels volts i la plaça del Lledoner:
si m'ho pregunto no sé dir què té,
només li sé bo de tant que me'n dóna.
En hores de llum, l'oreig en vaivé,
convida de seure al banc de l'espona:
s'encerclen les muntanyes en corona,
espleta el pla de l'horta fetiller.
Batec en el temps del cor d'Oliana,
quanta bonança reposa al faldar!;
amiga l'acompanya la campana,
amic cada edifici del llindar...
Respira inalterable el clos, n'emana,
un gràcil flux pairal d'escalf humà.
Aquesta economia que assenyalem és exclusivament agrícola. L'hàbitat humà s'aplega a les riberes de les seves aigües. Aquestes riberes són d'amplades diverses i se succeeixen com quan es toca l'acor- dió: de vegades s'allarguen i s'amplifiquen, i llavors apareix una horta admirablement cultivada i uns fruiterars esplèndids. Les hortes d'Oliana, de Ponts, d'Artesa, són rialleres i magnífiques. Altres són més encaixades, però són aprofitades en tota la seva extensió. Quan les terres desaparei- xen, els rius s'engorgen francament. En el secà, hi cultiven el gra i la vinya. En els flancs i alçàries mitjanes, s'hi fa l'olivera. Després de l'olivar tot és geologia enorme i monstruosa a les parts altes de la comarca, d'un aspec- te una mica més ondulat i suau devers el sud. En termes generals hi predomina la geologia. Això fa que una gran part d'aquestes comarques estigui deshabitada. Una terra semblant ha d'ori- ginar fatalment un material humà volenterós i dur, sobri i tenaç, apte per a comprendre la vida com un esforç continuat. Les poblacions, com que es troben gairebé totes a les riberes dels cur- sos fluvials, solen tenir una part antiga, pintoresca, intacta, generalment amb una plaça porticada i uns carrerons retorts d'una adorable, ancia- na rusticitat; i, com que les comunicacions segueixen forçosament el curs dels seus rius, tenen, a més, una part nova, que segueix la carrete- ra i concentra el moviment i el trànsit. La vida activa s'hi fa sobre les carreteres, servides generalment per la potent empresa d'autoòmnibus Alsina-Graells, a la qual cal acudir constantment en les terres altes de Lleida, perquè cal no oblidar que Ponts es troba, de Calaf, primera esta- ció del ferrocarril, a 38 quilòmetres. Això fa que les carreteres portin tota l'activitat, i tot gira a l'entorn de les incidències del trànsit rodat.