Casa familiar de Jordi Pere Cerdà

Autor: Jordi Pere Cerdà (Pseudònim de Antoni Cayrol )
Obra: Obra poética , 1975

La Cerdanya al setembre

No sé  per què la Cerdanya al setembre
em fa pensar en el raïm verol.
Els bous porten els camps en les carretes,
coixinades de palla,
l'aiguatge sembra escates de peix pel riberal,
i el cel retalla una fulla de parra
amb la cruesa lluminosa d'un podall.
No sé per què la Cerdanya al setembre
em fa pensar amb un gra de raïm verdal.
Ja tornen aquells verds que l'agost ha xuclat fins la sang.
Certs dies, com si fos un gran vaixell molt lent,
un grumoll fraternal de broma avança amb pena,
averany d'aigua i de plata
que guaiten les cent mil nines dels redalls.
Setembre és nou com la pell de la nou,
i, abans d'aquell rovell fruitat dels tardorans,
un verd de juny esclata al tombant de l'anyada.
Setembre és nou
i té un bàlsam de tendre i moll
com una cambra emblanquinada.
Pel finestral d'agost han fugit
els passarells d'estiu;
per a mi queda el meu país,
mocadoret brodat de menta,
d'aquells que embolquen el tresor,
al fons d'una butxaca vella,
d'un gra d'imaginació
que mai no madura
com les parres de Cerdanya,
que, empaperinant-les bé,
porten la gaspa al Nadal.

Autor: Jordi Pere Cerdà (Pseudònim de Antoni Cayrol )
Obra: Obra poética , 1975

Els galls

Els galls de nit filbasten matinades
sobre el crestat de fem de l'era condormida,
tenen plomes de foc que atuda un xic la lluna
llepant la plaga roja i viva de llur cant.
I criden fins a fer perdre el vent
en els corriols
on l'alba fa avançar ses ondades d'escuma.
País adormit
sobre un embà d'argila tendra,
d'herba humida
de baf de bèstia mansa,
morro endinsat en els replecs calents del ventre,
el vellut de l'ull cluc.
País
estès entre dos rengles de muntanyes,
pits d'aigua de la roca
com uns braguers quitllats amunt.
País
amb l'estesa dels boscos
que baixa a beure a les riberes
abans que dia.
País
suspès entre dos rengles de muntanyes
com una estragina [teranyina] que el vent balanceja
amb gran caminament de blats
creuats
damunt l'espiga d'ordi de set rius,
coloms d'escuma
saltant de roca en roca,
abandonant l'herba
una ala ensucrada de neu.
País,
el sol se'n va a obrir el pany
d'una nova jornada;
la lluna es trencarà dins els pous
guardadors d'ombres,
com el rovell de l'ou
queda pres en el tel de la llum.
Les cases lliuraran tot el que a la nit clouen,
el dit dels campanars,
el dit del fum,
els dits d'on van rajant
la flor de la llet,
el crit dels galls
com una pedra dins la calma d'un estany.