Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Josep Pla explica, en el text que en podem llegir, tot fent una descripció de l'església de Sant Vicenç, construïda entre els anys 1029 i 1040, com les tropes gal·les van fer servir el temple com a caserna durant la guerra del Francès. Aquest ús dels edificis religiosos durant el conflicte bèl·lic no es circumscriu només a la comarca del Bages, sinó que va tenir lloc ací i allà en tot el país, amb la conseqüent degradació i mutilació del patrimoni que això suposa. Ja en la primera meitat del segle XIX, nombrosos intel·lectuals catalans i espanyols van reflexionar sobre la pèrdua que aquest fet havia suposat en la conservació de l'arquitectura religiosa de la Península Ibèrica. Així, per exemple, Pau Piferrer, amb Recuerdos y bellezas de España (a partir de 1839) i Gustavo Adolfo Bécquer amb la seva monumental Historia de los templos de España, i també a una llegenda titulada "La estatua", en deixa constància dins del context sorià i lleonès serien exemples d'aquest ineterès per als monuments maltractats.
Unida a la mola de la immensa fàbrica hi ha l'església de Sant Vicenç, romànica, d'una grandiosa simplicitat: és de tres naus, amb pilars quadrats i un cimbori sobre el creuer. Aquesta església ha estat reiteradament i tristament vexada. Fou ossera de la família feudal. A la dreta del creuer hi ha el sepulcre de l'almirall Joan Ramon Folc de Cardona, bellíssim mausoleu, que fou ignominiosament mutilat en obrir una finestra (1794) per atendre a les necessitats de la caserna que hi havien instal·lat. A la part oposada hi ha el sepulcre que guarda les despulles de Ferran, primer duc de Cardona - fill del comte esmentat -, i del cardenal Jaume, obra del segle XVI. En el temple, hi havia vint-i-tres sepultures més, que foren gairebé totes profanades. L'església acabà dividida en plantes per a allotjar-hi la tropa. Val més no dir-ne res... Del que fou l'església, no en queden més que els murs. Però val la pena de visitar el conjunt (en tenen la clau a l'Ajuntament) per admirar l'esquelet del gran casal-fortalesa, sobretot el claustre gòtic, que encara s'aguanta dempeus a desgrat dels copiosos ultratges. En aquest país de runes fantasmals, els materials han tingut més resistència que la multisecular falta d'autoritat autèntica i real. Ara tot plegat ha entrat en una fase nova, restauradora. Asseguren que el castell serà convertit en parador nacional de turisme.
Altres indrets de Cardona: