1
Situat dalt d'un turó que domina la vall salina i la del Cardener, el castell de Cardona fou construït l'any 886 per Guifré el Pilós. El seu estil combina les estètiques romànica i gòtica, i conté la Sala Daurada i la Sala dels Entresòls. Fou habitat a partir del segle XV pels Ducs de Cardona, qui foren la nissaga més important de la corona catalanoaragonesa tot just darrera de la Casa Reial, de manera que hom els anomenava els reis sense corona, ja que disposaven d'extensos dominis i vincles dinàstics amb les cases reials d'arreu d'Europa. L'any 1714, durant la guerra de Successió, resistiren gairebé fins al final l'empenta de les tropes filipistes i fou, de fet, un dels últims reductes a lliurar-se als exèrcits del Borbó. Cal destacar, des del punt de vista arquitectònic, la torre de la Minyona, construïda probablement al segle XI, amb 15 metres d'alçada i 10 metres de diàmetre. El text firmat per Josep Pla, en fa una descripció de l'entorn arquitectònic i paisatgístic amb què cerca deixar constància de la majestat d'aquesta edificació. El poeta Manuel Bertran i Oriola, per la seva banda, connecta les ruïnes del castell amb els records de la seva infantesa. Finalment, Hermentera Fàbrega canta la torre de la Minyona, fent referència a la llegenda amb què està relacionada.
