Sa Tuna

Autor: J. V. Foix i Mas
Obra: Sol, i de dol , 1981
Pàgina: 66

A Carles Riba

—La Nit, diem; i el cor comú batega,
Brillen els ulls i l'esperança neix;
El respirar de tots és un sol bleix:
Súbdits del Tot, vivim l'alfa i l'omega.

Oh pura nit d'estiu! Tothom ofega
El seu voler, però la Ment s'acreix,
I en el repòs d'un acimat relleix
Fem nostre l'U sota el signe de Vega.

I comença el diàleg tu a tu,
Més enllà de la carn i de la secta,
Llum i cristall en un paratge nu;

I planegem —filòsof! arquitecte! —,
El futur transparent, en un cel blau,
Del Temple, de la Farga i del Palau.

Autor: J. V. Foix i Mas
Obra: Sol, i de dol , 1981
Pàgina: 70

A Josep Obiols, record de Sa Tuna. 1923

Seguir, de nit, la mar, de punta a punta,
—Es Plom i cap sa Sal!—, quan tot reposa I
allà on l'areny amb la pedra s'ajunta
Copsar el respir del món en cala closa.

Ésser molts i ningú; i a cada cosa
En les foscors de la fosca que munta
Dar-li un nom nou, sense alè ni pregunta,
I tenir por, com si ens colpís la llosa.

D'un destí sense flam. Però gaudir
De l'únic so i de l'irreal tremir
Dels fòsfors conjugats que l'ull agenci.

I dels mots que callem i el goig avenci
—I que mai no ens direm! I compartir
Amb els estels innúmers, el Silenci.

Autor: Josep Pla i Casadevall
Obra: Tres guies (Obra completa 30) , 1976
Pàgina: 186 i 187

Tombat el Cap de Begur, surt, encarat a llevant , un litoral més obscur, si és possible, més abrupte, grandiós i inhospitalari. La penya té un color gris d'ombra nimbat per un hàlit ferruginós. Al tombant mateix del Cap —que és totalment àcor— hi ha Es Degotís, lloc que porta aquest nom perquè les roques, impregnades de filtracions, deixen caure gotes. En aquest paratge hi ha la Falquerina, cova sense profunditat, però d'enormes dimensions glacials, on vaig veure, fa molts anys, unes meravelloses estalactites que algun salvatge posteriorment va trencar a martellades, sens dubte per col·locar-les en alguna cova artificial de jardí a Barcelona. S'Encalladora, que apareix tot seguit, és un altre despreniment cataclismàtic de proporcions monstruoses; la profunditat del mar és aquí tan considerable, que la costa, malgrat això, ha quedat àcora. Només és perceptible, a mig cable de la costa, una roca de color negre, Es Furió de Fito —pas franc entre l'escull i la costa que és molt pescat, com tot aquest litoral, per la gent de Sa Tuna—. Aquí es pesca, però, amb el risc constant de perdre els ormeigs, a causa dels violents corrents del Cap. Superada S'Encalladora, apareix la Punta d'es Plom, extrema a garbí de la badia de Sa Tuna.

 

Tombada, doncs, la Punta d'es Plom, s'entra a la badia de Sa Tuna, enfilant la proa al sud, és a dir, que es navega de cara al vessant nord —saturat de pins, molt altius— del Cap de Begur. La badia és àcora, de navegació molt segura, i amb tots els vents del sud ofereix un refugi excel·lent. Dibuixa una corba de cargol que no remata i que ve a morir a les cases del racó de llevant de la platja. Diré de passada que la badia en forma de cargol més graciosa que conec en el Mediterrani és la de Portoferraio (illa d'Elba). Resseguint, doncs, el perfil de la badia, es troba primer S'Eixugador, que és pròpiament el racó de garbí de Sa Tuna. I, després, la Cova de Sant Pau. Comença llavors la platja pròpiament dita, que s de pedruscall i sorra, de color de plom i molt neta. Amb la platja s'inicia el caseriu, sota els pins que davallen de la muntanya. La platja és bona, profunda, i s'hi pot sempre, amb facilitat, salvar una embarcació. Sa Tuna no ha tingut sort amb la seva arquitectura: la gràcia que tenen les habitacions populars és aquí contrarestada per l'escassa que ofereixen els edificis estiuencs

Autor: Miquel Martí i Pol
Obra: Temps d'interluni dins Poesia completa , 2008
Pàgina: 580

Sa Tuna

Si pogués, aniria nedant fins a la boia.
Veure la terra des d'allí deu ser com
canviar de món.

Mai no ho he fet.
Conec a penes quatre pams de mi mal
limitats per la malenconia. Vivint-los,
visc, i potser ja en tinc prou.
La boia és un miratge.