Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El castell palau bisbalenc és d'origen romànic va ser profundament reformat al segle XIV. Té una planta lleugerament rectangular, amb una longitud de 21,50 metres i una amplada de 20,50. El componen dos nivells organitzats entorn del pati central de dimensions petites, on trobarem l'escala que comunica la planta baixa i el primer pis. Damunt del primer pis s'alça el que externament sembla una torre però que, en realitat, és la capella, coronada per una torreta. Des del sòl actual a la plaça fins al terrat hi ha una alçada de 15 m. A la sala oest, destaquen tres finestres de punt rodó i doble esqueixada, que abans donaven a l'exterior, però que van quedar a l'interior amb l'afegitó del cos d'edifici del segle XVI que allargà tot l'edifici uns 4,5 m. Davant la façana queden les restes de les antigues muralles que envoltaven l'antiga plaça d'armes del castell. En qualsevol de les dependències, però si pot ser des de la terrassa de la torreta emmerletada, amb una esplèndida panoràmica llegirem un fragment de Josep Pla en què sintèticament descriu el castell i el poema que Joaquim Folch i Torres dedicà a l'escriptor de Llofriu i que lloa el sentit festiu de la vila.
Autor:
Josep Pla i Casadevall
Obra: El meu país (Obra completa 7) , 1974
Pàgines: 713-714
Obra: El meu país (Obra completa 7) , 1974
Pàgines: 713-714
El castell de la Bisbal es troba dins del recinte emmurallat i forma en realitat el contrafort d'aquest recinte davant del riu. És l'edifici més fort que tingué la poderosa mitra de Girona en terres de l'Empordanet. Sobre els seus orígens poca cosa se sap, si de la generalitat d'haver estat la fortalesa del bisbe es passa als detalls. Hi ha la llegenda que el cardenal Margarit, bisbe de Girona, utilitzà aquest castell com a residència d'estiu i que amb aquest pretext hi féu obres considerables. Es tracta d'un edifici gòtic vastíssimes proporcions, fortíssim, avui dedicat, escandalosament, a presó de districte, cobert d'un engrut de calç pertot arreu que el desvirtua d'una manera ignominiosa. La plaça del castell, avui reduïda, fou, antigament, una magnífica plaça d'armes. Sobre l'obra gòtica foren oberts la porta i els balcons, que són del Renaixement — la porta, en temps del bisbe castellà Arévalo de Suazo (1598-1611), el nom del qual es llegeix en el llindar. En els balcons hi ha esculpit un capell cardenalici, potser en record del cardenal Margarit. La construcció interior, que és d'una nervatura impressionant i d'una superba energia, porta en alguns topants, toscament esculpida, una mitra.
Autor:
nocontent
Obra: Poesies , 1950
Pàgina: 58
Obra: Poesies , 1950
Pàgina: 58
Tarda de festa a l'Empordà
A Josep Pla
La tenora delira i al cel blau
la musica s'afua.
S'enfila cel amunt i després cau,
com una estrella amb cua.
Teulats enllà
s'afua amb la musica l'Empordà,
dins la tarda encantada.
Alè de terra fatigada: el vent,
porta amb un baf calent
una flaire de palla solellada.
Banderetes al sol, la festa bat
l'onada de les robes virolades.
El paisatge taujà, s'ha extasiat,
escoltant les ballades.
El fistó dels teulats, a contrallum,
silueteja la vila;
i el sol es pon, i un torterol de fum,
en els teulats, s'enfila.
Una mica de lluna en quart creixent
i un esqueix de tenora en cantarella,
vaguen pel cel rogent
entre rínxols de fum i llum d'estrella.
A baix, la festa al ple, de tots cantons,
omple la plaça xica.
Les cases de la plaça i els balcons,
trontollen de musica.
El dia ja se'n va.
A fora, en la mitja ombra, l'Empordà
reposa en calma muda.
Dins el crepuscle blan,
el grill toca la flauta i el gripau
l'ajuda.
Altres indrets de Bisbal d'Empordà:
Indrets