Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La fonda de can Tinyoi o restaurant de cal Reig estava situada al carrer de la Tarongeta a tocar de la fàbrica de suro de can Mario. Va ser un centre de sopars i tertúlies de Pla amb gent del país i escriptors que le visitaven. Així, a la dècada dels quaranta del segle passat, Pla féu coneixença en aquesta fonda amb Josep Martinell company inseperable de per vida i col·laborador a l'hora d'editar Peix fregit (1954), imprès sobre paper de suro i il·lustrat per Martinell i Lluís Medir. Tenint a la vista la façana principal de can Mario i l'inici del carrer de la Tarongeta podem llegir un fragment de les memòries de Maurici Serrahima que descriu com un dia que hi va anar a veure Pla i l'hi va trobar sopant i de tertúlia i un altre de Josep Martinell que dóna detalls d'aquest local en qual Pla es trobava còmode i s'hi trobava amb persones primàries com Salvi Embustero que l'entendrien.
L'anada a Sant Sebastià tenia una doble utilitat: el repòs, i la possible visita a Josep Pla, que, segons em van dir, feia pocs dies havia arribat del seu viatge de tres mesos al Brasil, Uruguai i Argentina. Per una banda, m'estimava més la tranquil·litat, de soledat absoluta; per una altra, m'hauria dolgut no assegurar la possibilitat de completar l'amistat, tan ben començada, amb el gran escriptor. Feia prop de tres anys que tenia el propòsit d'anar uns dies a Palafrugell per a veure'l, i ell hi insistia, i per dues vegades li havia dit que hi anava i me n'havia hagut de desdir. Així, doncs, quan vaig baixar de l'autocar, i abans de prendre el taxi que m'havia de portar a Sant Sebastià, vaig entrar al restaurant Reig —a cal Tinyoi— on ell sol anar, per veure si hi era, o per deixar avís de la meva arribada. I hi era. Sopava amb uns quants amics d'ell i, en gran part, meus, com eren en Pep Pratmarsó i senyora, en Xavier Montsalvatge i senyora, i també desconeguts, la senyora Mestre —Jeannette Alexandre— i l'Ortínez —casat amb una noia Tosa i Fina—, tots ells del mateix grup. L'acollida d'en Pla va ésser cordialíssima, però de seguit em vaig adonar de com la beguda el tenia enterbolit en aquell moment: volia de totes passades que anés a dormir a casa seva, i en vaig fugir, amb excuses fàcils —l'hora avançada—, però així i tot em vaig quedar tanta estona amb ells que després, quan el taxi em va pujar al far, l'hotel era tancat, no ens van sentir i vaig haver de tornar a dormir a Palafrugell, a cal Tinyoi mateix.
L'endemà al matí, el taxi em va pujar a Sant Sebastià. La casa, gran i esbalandrada, té un pati magnífic, però poques condicions com a hotel: hi feia un fred terrible, fora de la sala de baix on cremaven grans troncs. El vent sonava sempre, gairebé humit i martellejador.
Un fet essencial. La gran amistat dels nostres personatges té relació força directa amb l'establiment de menjars i begudes que havia obert al carrer de la Tarongeta l'amic Miquel Reig. Aquest establiment va ser l'últim lloc de caràcter que va tenir Palafrugell. El recordem com si encara existís. La tradició de fer ressopó encara no s'havia perdut del tot i el turisme estranger a causa de la guerra era inexistent. Era l'època dels molinets d'arròs, del contraban i dels jocs prohibits. Un període de mercat negre, de mercadeig cons-tant, en fi, de picaresca. En Salvi Embustero s'hi trobava com el peix a l'aigua. Quan en Miquel va tancar per posar el restaurant en el lloc que té actualment, les circumstàncies ja havien canviat. Les estructures socials de la vila s'anaven autodestruint per diluir-se en la mediocritat progressiva, confortable i conformada.
Quan es trobava a Palafrugell, Josep Pla solia anar a sopar a can Miquel una mica tard i d'una manera freqüent hi coincidia amb en Salvi. La simpatia mútua era visible; en Salvi tenia per l'escriptor una admiració secreta. Quan sopaven junts, en Salvi extremava l'agudesa en el parlar i en Pla es feia un tip de riure. Això va durar potser quatre o cinc anys. Les dates són imprecises perquè les estades de l'escriptor a la vila eren intermitents, ja que passava temporades a l'Escala o a Cadaqués.
Altres indrets de Palafrugell: