Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
A partir de 1954, després d'acabar Ciències Químiques, Josep Colomer començà a treballar al negoci familiar, l'Hotel Trias de Palamós, fundat l'any 1900 per la seva mare, Maria Trias. Se'n féu càrrec a partir de 1957, juntament amb la seva muller. Ell fou l'encarregat d'atendre les demandes d'allotjament de Truman Capote i la seva parella Jack quan van arribar a Palamós l'estiu de 1961 i hi reincideren en les vacances dos estius més. Davant de l'establiment hoteler podem llegir tres fragments de L'home dels pijames de seda, de Màrius Carol que narren l'estada de l'escriptor a Palamós.
El jardí de l'hotel Trias estava esplèndid, no només perquè aquella primavera de 1961 estava resultant força humida, sinó també perquè el seu propietari havia canviat els parterres que donaven al passeig. Josep Colomer havia fet plantar pins, oliveres i xiprers que aportaven un estil més mediterrani a la terrassa. L'hotel començava a tenir clientela i, com que era finals de maig, aquesta era majoritàriament barcelonina. Capote va saludar Anna Maria Kammüller, l'esposa del propietari, que estava prenent el te amb unes amigues a la glorieta, i va decidir asseure's en una altra taula a l'exterior de l'hotel, perquè la temperatura era prou agradable i no feia gens de vent. Va demanar un JB, amb un glaçó i una rodella de llimona, i el cambrer n'hi va servir un de generós. Capote va pensar que en cap dels bars de Manhattan servirien un got llarg tan ple. L'escriptor semblava força distret, mirant la gent que anava amunt i avall pel passeig, sens dubte un dels entreteniments de l'establiment, i més un dissabte a la tarda, quan les noies es mudaven i els nois es posaven la camisa nova.
A mitja tarda del 26 d'abril de 1960, el Chevrolet que quatre dies abans havia desembarcat carregat fins als topalls al port de Le Havre s'aturava davant de l'hotel Trias, al passeig del Mar de Palamós. Capote, Jack, el buldog vell, el caniche cec i la gata siamesa no s'havien afanyat gens. Cada dia, mentre creuaven França, feien un picnic a l'hora de dinar, amb pa, formatge i vi fresquet a dojo; al vespre, en canvi, preferien sopar opíparament als restaurants que anaven descobrint camí de la Costa Brava. Van agafar habitació a l'establiment palamosí, mentre els posaven a punt la casa de la Catifa, una torreta davant del mar, propietat del diplomàtic nord-americà John Y. Millar. L'amo de l'hotel, Josep Colomer, es va posar al servei de l'escriptor i del seu acompanyant per resoldre qualsevol problema de la seva estada. [...]
L'hoteler els assignà la suite 704, que tenia una terrassa sobre la badia que convidava a quedar-s'hi per sempre més. Des d'aquell setè pis sobre el passeig es podia veure, al front, la corba de la platja pràcticament despullada de banyistes. A l'esquerra, les cases petites i emblanquinades que el carrer Major semblava abocar sobre la sorra, el moll amb les barques de pesca bellugant-se al ritme cadenciós de les onades i, darrere, la llotja del peix amb gent que hi entrava i en sortia amb carretes. Al fons a la dreta, la platja de còdols menuts d'es Monestrí i la Torre Valentina, una antiga torre de defensa que sembla un sentinella situat al peu d'un pujol vestit de pins. Capote era un enamorat de les grans ciutats, i sobretot de Nova York, per a ell la més estimulant de les metròpolis del planeta, ja que era com viure dins d'una bombeta que il·luminava cadascun dels moments del dia. Però va saber apreciar la bellesa d'aquella vista, que asserenava l'ànima. En realitat, era això i no una altra cosa el que buscava amb el seu exili en aquell poble de pescadors i comerciants que començava a descobrir el turisme. Mentre escrutava amb la mirada el paisatge va pensar que si una vegada va dir que Manhattan era una illa feta d'argila modelable, perquè pots fer-te-la al teu gust, Palamós era una aquarel·la destinada a ser el cenobi salobre d'un escriptor esdevingut monjo per poder transsubstanciar unes pagines en blanc en una obra mestra de la literatura.
El poble de Palamós és a la planura del Baix Empordà, a l'oest de les Gavarres, una zona costanera que els altres habitants del país anomenen la vila. A més de cent quilòmetres de Barcelona, el camp, amb el nítid cel blau i l'aire pur com el d'un dia de tramuntana, té una atmosfera que sembla més pròpia d'un conte llunyà que d'un paisatge proper. L'accent local té una aroma de mar, un deix nasal de pescador, i la majoria d'homes porten pantalons ajustats, gorra de feltre i espardenyes d'espart i punta rodona. La badia és ampla i les vistes inacabables: les dones assegudes que cusen les xarxes sobre la sorra, els mariners que porten les caixes de peix fins a la porta del Pòsit per a la subhasta diària i, en una punta, la Torre Valentina, que s'alça com un temple, són visibles molt abans que el viatger hi arribi.
Palamós no és Holcomb, va pensar Capote mentre escrivia el segon paràgraf de la primera plana de la novel·la. Ho feia ajagut al llit, envoltat de desenes de fotografies dels solitaris paisatges que rodejaven la casa dels Clutter i d'imatges dels protagonistes del terrible crim que havia trasbalsat l'estat de Kansas. Les imatges que semblaven inspirar-lo eren de Richard Avedon, un bon amic amb qui havia col·laborat a Observations, un llibre de retrats fotogràfics del qual havia redactat els seus propis retrats. En efecte, la Costa Brava no tenia res a veure amb Kansas; certament no hi havia gran cosa a veure en aquella localitat de mala mort del Mitjà Oest, perduda entre camps de blat, mentre que aquella vila marinera on el destí l'havia empès havia estat fundada per Pere el Gran, cap al segle XIII, i el foraster podia descobrir-hi edificis de pedra amb molta història. Holcomb «...és simplement un conjunt d'edificis sense objecte, dividits en el centre per les vies del ferrocarril de Santa Fe...», segons la descripció que en va fer després Capote. Aquella població marinera on s'havia retirat tenia 6.000 habitants i, encara que hi havia unes vies que recordaven que fins feia pocs anys es podia anar amb tren fins a Girona, resultava molt més vital que el poble dels terribles assassinats de la família Clutter. A Holcomb, el banc havia fet fallida el 1933 i les antigues oficines havien estat transformades en apartaments, si bé conservaven un cartell daurat col·locat sobre una finestra escantonada. El saló de ball, en un extrem de la localitat, era una estructura d'estuc amb un rètol lluminós que feia anys que no s'encenia perquè tampoc hi ballava ningú. I l'únic hotel decent era una mansió coneguda com «el col·legi» perquè s'hi allotjaven la major part dels professors del liceu local. En canvi, a Palamós hi havia diverses oficines bancàries, la més activa de les quals semblava que era la de la Caixa de Pensions; un casino, anomenat «dels senyors» per la seva distingida clientela, situat al passeig marítim, on es podia anar a ballar, aquí sí, els diumenges a la tarda; i uns quants hotels, el millor dels quals era el Trias. També resultava prou confortable l'Alba, on s'allotjaven força turistes als mesos de juliol i agost.
Altres indrets de Palamós: