Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest camí antic, avui una pista de terra era el que seguia Josep Pla per anar del mas de Llofriu a Pals. La visió que devia tenir a l'arribar a vora del poble per aquesta banda ben segur que, sortosament, ha estat molt poc modificada per construccions modernes. Tenint al nostre davant el conjunt de la vila medieval i a mà dreta el perfil del Montgrí podem llegir dos textos de Josep Pla i un poema de Miquel Martí i Pol que fixa la descobertada extasiada que el poeta va fer d'aquests paisatges propers al mas Pla.
A quatre o cinc quilòmetres al nord de Palafrugell, sobre la carretera de Viladamat, hi ha Pals, nom que ve del llatí palus, estany. És una població típica de l'època de l'Empordanet lacustre — ple d'aiguamoixos i de closes fangoses —, durant la qual calgué edificar els pobles sobre els pujols esventats, que es consideraven més nets de miasmes i adequats perquè la gent no visqués permanentment en el fang. Hi ha altres pobles, a l'Empordà, que tenen el mateix origen: Castelló d'Empúries, Bellcaire, Vilanova de la Muga, Sant Iscle, El Far. Són pobles que fan un gran efecte, perquè, posats com estan sobre un sòcol, tenen visualitat i quan hi passeu a prop sembla que us els serveixen amb safata. En aquest sentit, Pals té una personalitat extraordinària i no n'hi ha d'altre, a la comarca, que s'hi pugui comparar.
Situat ja el lector a la comarca, recomano insistentment una visita a Pals. És certament un poble de l'interior, però quan es viu al costat del mar és agradable de tard en tard posar-se-li d'esquena. És d'accés molt fàcil, ja que està situat sobre la carretera Palafrugell-Torroella de Montgrí. Pot anar-se des de Pals a la platja del mateix nom prenent en sortir del poble cap a Torroella la carretera de la platja, que travessa una bella pineda on a l'estiu hi ha, prop de la faixa de sorra, un càmping molt concorregut. Aquest punt de la costa s'està també urbanitzant. A Pals s'ha de deixar la barriada del costat de la carretera i pujar al poble vell per una carretera que està en relatiu bon estat. Hom es troba en un recinte murallat, saquejat i malmenat, però de gran sabor. S'ha de visitar la Torre de les Hores, l'església, que va ésser terriblement destrossada, però que conserva la seva estructura i una façana encarada a ponent, de color d'albercoc, literalment enlluernadora, i les muralles. El nostre preclar i venerat bisbe el doctor Cartañà, recentment traspassat, que va ésser professor d'Arqueologia al Seminari Pontifici de Tarragona, sostenia que les muralles de Pals tenen un valor superior a les de Tossa de Mar.
De Pals enllà
De Pals enllà tot és mar i soroll;
més ençà hi ha el silenci,
un silenci que es diu amb noms sonors:
Peratallada, Gualta, Fontanilles
i sobretot Fontclara.
Pels rostolls
hem encalçat la tarda amb l'automòbil
d'un groc molt més lluent
que els blats lligats en garberes rodones.
Tornats al Mas, en la calma del vespre,
t'explicaré els secrets que he descobert
astutament als ulls de les turistes.
Altres indrets de Pals: